La setmana passada, al món del reggae, va passar l’impensable: dues tragèdies adossades dins d’un grup icònic. Dies després de l’assassinat el 29 de març de Donald “Tabby Diamond” Shaw, de 66 anys, cantant del venerable trio vocal reggae Mighty Diamonds, el vocalista d’harmonia del mateix equip Fitzroy “Bunny Diamond” Simpson, de 71 anys, va sucumbir a complicacions de la diabetis.
Els diamants són la unitat supervivent més llarga de la història de la música jamaicana. Influenciats per grups de soul nord-americans com Temptations and the Stylistics, el panafricanista jamaicà Marcus Garvey i el moviment rastafari indígena de l’illa, Tabby, Bunny i l’únic membre original supervivent Lloyd “Judge Diamond” Ferguson van formar els Mighty Diamonds el 1969 a Trench. Town, la comunitat musicalment fèrtil de West Kingston que també va néixer els Wailers. El protagonisme fresc i compromès de Tabby, amb el suport de les harmonies majestuoses de Bunny i Judge, va crear algunes de les millors músiques sorgides de l’època daurada del reggae-reggae de mitjans dels anys setanta de Jamaica. Militants però melliflus, espirituals però abrasadors, alguns dels seus grans èxits inclouen l’himne dels malalts lamentables “I Need a Roof” i la súplica contra la violència que va passar per la ment de molts dels seus fans mentre intentaven comprendre l’assassinat sense sentit de Shaw. “Per què jo Black Brother, per què?”
Simpson havia patit un ictus l’octubre de 2015. No va poder continuar actuant amb el grup, va ser substituït pel cantant Joseph “Capo Diamond” Beniah. Segons un comunicat de premsa del Ministeri de Cultura de Jamaica, Bunny s’havia recuperat recentment de la Covid-19 quan va ser traslladat al National Chest Hospital de Kingston per a una revisió el divendres al matí, 1 d’abril; va ser ingressat a les instal·lacions i va morir poc després. Alguns han especulat que la notícia de la desaparició de Tabby d’una manera tan brutal, que va provocar ones de xoc a Jamaica i a la comunitat reggae en general, era massa per a Bunny.
L’estimat Tabby Diamond va ser assassinat en un tiroteig (l’home armat, segons es diu, anava en bicicleta) mentre es trobava amb un grup d’amics a prop de casa seva a McKinley Crescent, a la comunitat de Waterhouse, a l’oest de Kingston. Owen Beckford, identificat per algunes fonts de mitjans com el cunyat de Tabby, també va morir en el tret, mentre que altres tres van resultar greument ferits. S’ha informat àmpliament que l’assassinat de Tabby va ser una represàlia per un assassinat comès pel seu fill, Jahmarley Shaw, el líder de la banda McKinley Crescent; amb el Shaw més jove actualment empresonat, Tabby es va convertir en l’objectiu. L’atac brutal ha sorprès els que van conèixer a Tabby i els seus nombrosos fans arreu del món.
“Qui va prendre la vida de Tabby ha robat una música, ha robat una cultura, ha robat un país. Han robat el món i espero que respondran davant d’algú, en algun lloc, per aquesta acció dolenta, dolenta i cruel”, diu la productora Gussie Clarke. Roca que roda en una entrevista telefònica des de casa seva a Kingston. “Tabby era com sonava la seva veu: tranquil, recollit, tranquil o, com diem a Jamaica, un vedell humil i no es mereixia el que li va passar”, Clarke va produir diversos àlbums amb els Diamonds, inclosos els anys 80. Canvis, que presentava el seu adorat himne de ganja “Pass the Kouchie”. “Estic 100 per cent segur que en Bunny era conscient del que li va passar a la Tabby i el que va fer que Bunny s’allunyés de nosaltres, l’assassinat d’en Tabby hi hauria contribuït. Ara, hem d’estar pendents de Judge; No estic segur de com de fort és en aquest moment perquè la pèrdua de dos membres del seu equip ha tingut un impacte greu en ell”.
A mesura que es va estendre la notícia de l’assassinat de Tabby, l’antic gerent del grup Copeland Forbes, en una conversa amb Roca que roda La setmana passada a Kingston, es va preguntar: “En quina mena de món boig estem vivint quan una persona tan humil com Tabby perd la vida només assegut a la seva porta i sense estar en confusió amb ningú? Per què dispararien a un home que representava el que els joves del gueto podrien aspirar a convertir-se?
“Qui va prendre la vida de Tabby ha robat una música, ha robat una cultura, ha robat un país”. —Gussie Clarke
Forbes, que va créixer amb Tabby, comparteix nombroses històries sobre viatges amb els Diamonds i altres superestrelles del reggae que ha dirigit durant les últimes cinc dècades, inclòs Peter Tosh, al seu llibre Reggae La meva vida és, que sortirà al maig de Jamaica’s Downsound Books. Forbes havia pensat que els Diamonds actuessin com a part de la seva propera gira de llibres. Recorda que els va acompanyar al seu primer espectacle a la ciutat de Nova York l’any 1976 i els reconeix per haver ajudat a treure el reggae “fora del circuit del club i a les sales de concerts d’allà” amb un espectacle exhaurit al Hunter College de Manhattan. També va recordar la seva actuació al Reading Festival al Regne Unit on, juntament amb el desaparegut U-Roy, van ser arrossegats amb ous i tomàquets com a únics grups de reggae en un cartell de punk-rock.
“Aquest va ser el seu primer viatge al Regne Unit, el 1976, per promocionar-los Al temps correcte àlbum per a Virgin Records. Eren valents, mai corrien de l’escenari; Aproximadament a la quarta cançó els míssils es van aturar, no sé si el públic es va quedar sense tomàquets o simplement va començar a agradar la música”, riu Forbes. “En Tabby tenia una veu especial, podia cantar qualsevol cosa, balades, jazz, i era una de les persones més agradables, així que estic intentant entendre el que ha passat. Que ell i l’ànima de Bunny descansin en pau; els trobaran a faltar, però els diamants són per sempre”.
El 1976 Roca que roda va trucar Al temps correcte “un dels millors LPs de reggae que s’han publicat mai”; les dècades següents només han reforçat aquest estatus. Enregistrat als estudis Channel One de Kingston, produït per Joseph “Jo Jo” Hoo Kim, i amb el suport de la banda de la casa de Channel One, The Revolutionaries, un nom adequat per a una agregació excepcional de músics innovadors, els nombrosos talls de l’àlbum inclouen “Have Mercy”, un Un crit desgarrador per la força espiritual, el “Gnashing of Teeth” derivat de la Bíblia i l’emocionant cançó del títol que fa referència a la profecia de Marcus Garvey sobre el compte dels africans.
![[1975] Mighty Diamonds • Right Time](https://i.ytimg.com/vi/lOnW5a4sRak/hqdefault.jpg)
“Quan vam fer el riddim de ‘Right Time’, els Diamonds no estaven a l’estudi. Vaig tornar a Channel One per escoltar la veu i vaig dir: “Això és dolent”. Va ser la primera vegada que em vaig endinsar en els Diamants, vaig escoltar el que deien; la cançó va sortir i de seguida va ser un èxit”, recorda Sly Dunbar, que amb la seva parella musical, el desaparegut Robbie Shakespeare, va formar la secció rítmica dels Revolutionaries. Diumenge per telèfon des de Jamaica, Dunbar va recordar un espectacle al Lyceum Theatre de Londres que va marcar el debut en directe del nou enfocament de bateria que havia creat al Channel One, conegut com el so Rockers, que incorporava un doble toc a la vora de la caixa i es va jugar a un ritme lleugerament augmentat. “El lloc era molt boig [packed] perquè aquest era un so nou i fresc, semblant al dub, que acabava de trencar amb Channel One amb un nou grup, els Mighty Diamonds”, explica. “El que distingia els Diamonds dels altres grups eren les grans cançons escrites per Judge, la veu melòdica i ànima de Tabby i les harmonies que encaixaven al seu voltant. Estàvem jugant amb un cert patró rítmic, un groove només per als Diamonds i als fans els va encantar”.
Per al seu segon disc, Gel al foc, Virgin va combinar els Diamonds amb el llegendari músic i productor de Nova Orleans Allen Toussaint, amb la intenció d’ampliar el seu públic. Mentre Gel al foc va mostrar la magnífica veu dels Diamonds en versions de “Tracks of My Tears” de Smokey Robinson i “Sneakin’ Sally Through the Alley” de Toussaint, l’allunyament del so d’arrel místic aconseguit a Channel One no va connectar amb els fans. Tanmateix, el grup es va recuperar ràpidament amb un retorn a Channel One per als esforços de finals dels setanta Fes front al teu judici i Deeper Roots (Tornada al canal), aquest últim, un altre llançament excepcional, que reflecteix el clima polític conflictiu a Jamaica en aquell moment en temes com “Bodyguard”, “Dreadlocks Time” i la potent cançó que ara s’escolta com un comentari predictiu sobre el destí de Tabby, “One Brother Short”.
L’èxit de 1980 dels Diamonds “Pass the Kouchie” (kouchie és un calze utilitzat per cuinar herbes al vapor) es va gravar 35 anys abans que la marihuana fos despenalitzada a l’illa. La cançó va ser condemnada pel llavors primer ministre de Jamaica, Edward Seaga, perquè donava suport a l’ús il·legal de ganja i estava prohibida a les ones de l’illa. Però la prohibició no va afeblir la popularitat de la cançó, ni a nivell local ni internacional, i és una de les cançons d’herbes més estimades de tots els temps. El 1982, el grup anglès Musical Youth va canviar “kouchie” per “dutchie”, un argot per a una olla de cuina, i el seu “Pass the Dutchie” sense ganja es va convertir en un èxit número u al Regne Unit i un dels cinc millors als EUA. .
Al llarg de la dècada de 1980, els Mighty Diamonds van gravar diversos àlbums amb Gussie Clarke; també va gravar les seves veus al seu riddim “Rumors”, un dels més grans de finals dels vuitanta, que va donar el seu èxit “Heavy Load” i va posicionar les icones del roots-reggae dins de l’era del dancehall digital. La voluntat dels Diamants d’experimentar, explica Gussie, els va posar en avantatge sobre altres actes.
“No estaven atrapats en una zona, només feien un tipus de cançó, així que van evolucionar al llarg de diferents èpoques, fent moltes coses diferents”, diu. Gussie planejava anar a l’estudi amb els Diamonds aquest any per fer un altre àlbum i estava considerant el títol Els diamants són per sempre. “Només el fet que tornéssim junts hauria tingut un impacte”, continua Gussie. “A principis de març del 2022 ens vam reunir i vam signar els contractes; l’únic que quedava era començar a treballar. Eren tres personalitats diferents i variades, però junts, eren una. Així doncs, aquesta química, aquesta camaraderia, aquesta amistat i la seva voluntat de practicar i perfeccionar el seu ofici, els van convertir en autèntics diamants”.
L’atemporalitat dels enregistraments dels anys setanta i vuitanta de Mighty Diamonds els va mantenir en demanda al circuit de festivals de reggae i actuacions en directe; segons informa, acabaven de finalitzar els plans per a una altra gira internacional. El grup ha estat un dels favorits des de fa temps al Rebel Salute de Jamaica, després d’haver actuat al festival, que atrau més de 20.000 fans, diverses vegades des que es va fundar el 1994.
El promotor de Rebel Salute i veterà artista de reggae Tony Rebel diu que tenia previst tenir els Diamonds a l’alineació per al retorn programat de l’esdeveniment, després d’una absència de dos anys, els dies 13 i 14 de gener de 2023. Reflexionant sobre l’assassinat de Tabby Diamond, va condemnar el afluència d’armes a l’illa. “La majoria de les armes a Jamaica provenen de jamaicans als Estats Units que envien armes aquí, i volem que s’aturin”, diu. “Envia diners, envia coses que puguin ajudar a la gent a millorar. La cultura de la violència està aquí, però si no tens l’eina, no tindreu res amb què treballar”.
Tot i que molts han qüestionat l’elecció de Tabby Diamond de romandre al centre de la ciutat plagada de crims quan tenia els mitjans per traslladar-se a zones més riques i segures de Kingston, Rebel diu que això no necessàriament hauria canviat el tràgic resultat. “Quan la majoria dels jamaicans aconsegueixen diners, es traslladen a la ciutat, però en Tabby es va quedar a la comunitat on havia viscut durant més de 40 anys perquè va intentar construir la seva comunitat i va ajudar a motivar els altres al centre de la ciutat en saber que Tabby Diamond vivia aquí”. ell diu. “Peter Tosh va ser assassinat a trets a la seva casa alta [in 1987] així que no importa on estiguis. Si et persegueixen, vindran a buscar-te. És molt trist saber que Tabby, que no va molestar a ningú, va morir pels pecats d’una altra persona. Va cantar moltes cançons que van ser profètiques cap a la seva mort: “Quan arribi el moment adequat, alguns van cridar fi assassinat”, i van cridar per assassinat quan va morir. Tabby era una llegenda per dret propi, i la seva mort és difícil de processar”.
