Són les 5 en punt a Little Rock d’un dijous a la tarda, l’inici de la predicació per a Ras Levi, natiu de North Little Rock.
El seu missatge de dues hores és d’esperança, amor i unitat, canalitzat a través d’una única font de poder i llum a l’univers. Però no és l’evangeli de Mateu, Marc, Lluc o Joan el que envia. En canvi, Levi toca el Llibre del Reggae, els seus profetes i els seus sants majors i menors, per a la seva llarga emissió setmanal KABF-FM, 88.3 “One Love Reggae Party”.
Escoltar Levi i els sons que ofereix durant el seu espectacle és una manera més adequada de celebrar el Mes d’Apreciació de la Música Afroamericana, que cau al juny de cada any.
Levi, de 61 anys, és una autoritat principal del reggae. Tot i que no és un ministre ordenat en el sentit religiós, és tan fervent en el seu missatge com l’evangelista més carismàtic, després d’haver vist com la música evolucionava cap a una influència global amb matisos de rock, pop i sobretot hip-hop moderns. Es delecta amb les múltiples formes, expressions musicals i matisos lírics del gènere; malgrat el pas del temps, la música li parla tan clarament com ho va fer quan va escoltar per primera vegada un disc de Bob Marley quan era adolescent.
“És només un tipus de música únic que uneix tantes persones diferents”, diu. “Algunes de les seleccions d’amor no es refereixen només a l’amor romàntic, sinó a l’amor a la gent i a diferents tipus de persones. Toca a tothom, home. No m’importa d’on siguis ni de quins antecedents, s’arriba i et toca. Per a mi, és una cosa bonica”.
Ron Brown, que seria conegut com a Ras Levi, va escoltar per primera vegada aquella cosa tan bonica com un adolescent prodigi del bàsquet a North Little Rock.
“Ho vaig sentir primer a través d’un dels meus amics jamaicans”, recorda. “Era un corredor de pista. Va venir a Philander per córrer pista o el que sigui i jo estava a Upward Bound en aquell moment, a la universitat en un programa d’estiu. Potser tenia uns 14 anys i ho vaig sentir un dia. Em va agafar desprevingut”.
La llar de la infància de Levi estava inundada de música, principalment R&B de la vella escola. Ell mateix s’havia enganxat a Elton John and the Eagles i fins i tot es dedicaria a tocar en una banda de secundària. Però els primers glops de reggae deliciosos que van aconseguir tallar el format radiofònic predominant de l’època el van refrescar més.
“Vaig escoltar un dia una cançó anomenada ‘One Love’ de Bob Marley en una de les estacions de R&B”, diu. “Això només em va agafar. Què diables és això, saps? Aquest noi parla d’un sol amor i ens reunim i ens sentim bé. Em va inspirar una mica.
“Al mateix temps, vaig saber parlar d’un grup a través del meu germà gran i els seus amics que eren grans fans del jazz. Em van convertir en aquesta banda anomenada Third World i [their song] ‘Now That We Found Love’ també era reggae. Simplement bona música.”
GÈNERE INCOMPRÉS
El reggae és una música molt mal entesa per molts nord-americans, una forma d’art complexa massa sovint reduïda a un ritme sincopat, una vibració insular i una bossa de ganja (marihuana). La majoria associa el reggae amb Jamaica… però, tot i que l’illa va proporcionar l’entorn de naixement del gènere, els seus diferents filaments d’ADN musical són decididament més diversos.
Segons victrola.com, el reggae és un invent relativament nou, una amalgama de fórmules musicals anteriors. Aquests inclouen la música tradicional africana i caribenya; jazz, R&B i rock importats dels Estats Units i, sobretot, estils jamaicans anteriors, ska i steadyrock. Aquestes fórmules anteriors van donar elements de la síncopa i la instrumentació que s’unirien en una nova forma de música, el reggae, als anys seixanta.
Líricament, el reggae va seguir temes familiars a totes les altres marques de música: amor, relacions, gaudir dels bons moments i resistir els dolents. La seva universalitat li va permetre estendre ràpidament. A la dècada de 1970 ja estava sent emulat per grans artistes com Led Zeppelin, amb “D’yer Maker” el 1974; Eric Clapton, amb la seva portada de “I Shot the Sheriff” de Marley, també el 1974; i els Rolling Stones, a través de la seva versió del clàssic “Cherry Oh Baby” d’Eric Donaldson el 1976.
La música també influïa en altres racons del món de la música, com s’indica a discovermusic.com. Escoltant amb atenció, es pot escoltar ombrejar el monstre dels Eagles de 1977 “Hotel California”, l’esforç de 1976 de Steely Dan “Haitian Divorce” i el gran èxit de 1979 de Joe Walsh “Life’s Been Good”. Aquesta tendència va continuar durant la dècada de 1980 amb Blondie tallant “The Tide Is High” i als catàlegs de The Police i UB40.
Mentrestant, els mateixos artistes reggae estaven fent incursions amb un públic internacional més ampli. Tal com revela el lloc web songfacts.com, Johnny Nash va anotar la primera cançó de reggae que va assolir el número 1 a Amèrica amb “I Can See Clearly Now” l’any 1972, per després ser interpretada pel reggae jamaicà Jimmy Cliff.
Però de lluny el tità del moviment reggae va ser el mateix Marley. Un intèrpret carismàtic i captivador, no només va introduir el reggae a un període de popularitat mundial que va llançar un milió de cartells a un milió de dormitoris universitaris, sinó que va impulsar el contingut líric des de simples melodies de festa fins a temes de justícia social i drets humans.
Juntament amb els èxits de taquilla “Get Up, Stand Up”, https://www.arkansasonline.com/news/2022/jun/12/ambassador-mon/”No Woman, No Cry” i “Redemption Song” hi ha una llista d’altres Cançons amb càrrega política com “Burnin’ and Lootin”, https://www.arkansasonline.com/news/2022/jun/12/ambassador-mon/”Concrete Jungle”, https://www.arkansasonline.com/news /2022/jun/12/ambassador-mon/”Revolució” i “Situació real”. Detallar els perills de la vida als barris marginals de Kingstown va connectar el reggae amb una lluita més àmplia per la justícia social global i va ser música per a les oïdes, literalment, per a fans com Ras Levi.
UN GRAU EN REGGAE
Durant els seus anys universitaris Levi va estudiar salut i educació física. Però la seva veritable educació va arribar a conèixer la forma d’art que va captar la seva imaginació.
“Sóc el tipus [that] Quan aprengui alguna cosa m’hi posaré realment i em vaig assabentar de tots els diferents tipus de reggae”, diu. “Vaig començar a estudiar-lo i a descobrir-ne totes les vies. Tens el reggae roots com Bob Marley. Després tens els amants del reggae, que són cançons d’amor. Tens dancehall; això és una mica més ràpid per als més joves. Tantes formes diferents de reggae”.
Quan Levi va tornar a Central Arkansas el 1987, va portar amb ell els seus coneixements acumulats i un amor il·limitat per la música. Un any més tard va arribar a les ones locals per primera vegada, aconseguint una franja horària a KABF.
“Vaig pensar, qui millor que jo mateix sabria sobre el reggae?” diu amb una rialla. “Vaig venir i vaig parlar amb el director del programa en aquell moment i em va dir:” Clar, home. M’encanta tenir-te aquí. Sembla que en tens molt coneixement”. Així va ser com vaig començar. No es tractava de diners, sinó d’amor”.
Durant la dècada de 1990 es van presentar oportunitats de ràdio addicionals: estacions conegudes aleshores com Hot 96.5 i Foxy 99.5, per ser exactes. Mitjançant ells, Levi va poder arribar a un públic més ampli amb la música i ajudar a establir connexions entre els mestres originals i els artistes de rap que mostraven les seves influències musicals.
“Molts dels artistes més joves aporten aquest sabor que arriba a diferents persones, canviant-lo prou perquè la gent digui: ‘Oh, això és reggae? M’agrada això'”, diu. “Pot ser un ritme diferent o un ritme diferent o un missatge diferent. Tens nois com Shaggy que cantaran un tipus de reggae diferent que arriba a tothom. Potser no serà tant polític, religiós o el que sigui. Estem intentant arribar a alguns de tothom”.
UN AMOR, MOLTES FORMES
Levi va veure oportunitats addicionals per promocionar la música a través de concerts i va passar anys fent espectacles de reggae localment en diversos llocs. Això, al seu torn, es va convertir en idees més ambicioses, com ara l’Arkansas Reggae Festival i Bob Marley Birthday Bash, realitzades a través de la seva companyia de promoció de concerts One Love Entertainment.
Amb els anys, els esdeveniments van atreure alguns dels pesos pesants del reggae, com Bigga Haitian, Burning Spear, Yellowman, The Abyssinians i el fill de Marley, Ky-Mani Marley, només per rascar la superfície. Després de fer una pausa de dos anys per la covid-19, Levi busca reviure els esdeveniments del festival com a part de la seva recerca contínua per promocionar la música i portar-la al públic més ampli possible.
“Bob [Marley] em va inspirar amb el tema One Love i des d’aleshores he estat en una missió”, diu Levi. “Només sé que vull seguir pressionant i seguir fent el que he de fer per intentar mantenir-ho fora, saps?
“Ha estat dur, però amb l’empenta que sempre he tingut per això, ara tinc molta gent molt afinada amb la música”.
Mai hi ha hagut un moment en què el reggae tingui més potencial per a un fandom generalitzat, diu Levi. En un clima polític i social profundament dividit, així com amb l’estrès i la fatiga residuals de més de dos anys de covid, el reggae té el potencial de ser un potent agent vinculant entre diferents tipus de persones, opina.
“Les multituds de reggae sempre han estat multituds diverses. De vegades pot ser que tinguis més població afroamericana, depenent del tipus de grup al qual estàs incorporant. Però ara és el punt en què pots aconseguir gent asiàtica, gent hispà al reggae. Totes les edats diferents. Tens gent de la meva edat que s’hi va dedicar i encara hi està; encara ho segueixen. Ara tens molta gent més jove que s’hi està posant”.
Fins i tot estar estretament relacionat amb la marihuana no és el desviament que solia ser, ateses les actituds canviants del públic fins i tot la legalització.
EL FACTOR GANJA
“Ara sabem que la marihuana s’assembla més a la medicina”, diu Levi. “Músics, no deixen que els molesti. Encara en canten. Fins a cert punt, hi ha gent que ho estereotiparà, però no crec que molts dels músics ho suen massa. Avui en dia les coses estan canviant, ” la gent entén una mica més, és cada cop més acceptable”.
Levi espera que tot això s’afegeixi a un major patrocini del seu festival de música reggae, que espera tornar a North Little Rock el 2023. Si algú pot fer-ho, és ell, diu Chandler “Chubb” Hickman, amic de molt de temps i entusiasta del reggae. .
“Ras és l’ambaixador del reggae d’Arkansas perquè ho va mantenir”, diu. “Teníeu altres persones que venien i potser l’agafaven quan fa calor i feien uns quants espectacles o feien una festa, però en Ras treia diners de la taula de la cuina i s’enduria una pèrdua per portar un espectacle. Es va sacrificar molt per tenir aquesta via per a la gent [who] estimar-lo i necessitar-lo. Té aficionats a tot l’estat. Té fans a Mississipí, Oklahoma; fans a Texas i Memphis.
“Veig un repte a l’hora d’asseure els joves i aconseguir que entenguin el significat més profund darrere de la música”, afegeix Hickman. “Com, quina és la direcció? Tens un bon ritme, però què estan dient realment? Quin és el missatge darrere d’aquesta cançó? Això és una cosa que fa Ras i una cosa de la qual vull formar part pel que fa a ajudar la generació més jove a connectar-se d’aquesta manera. .”
Levi admet que convertir els joves en l’art és més difícil a causa de les moltes opcions d’entreteniment que tenen i pel culte a la gratificació instantània que domina el món modern. Però això no l’impedeix deixar els seus grooves setmanals a la ràdio, sabent que en algun lloc la màgia del reggae s’està convertint en un altre jove fan.
“M’agrada el camí [the music] va”, diu. “El més important és que mai no desapareixerà. Mai es diluirà fins al punt que no reconeguis mai el reggae, perquè tens els nois que encara estan ensenyant la fundació a molts dels joves. Estan ensenyant les bases de la música.
“Els fans són molt diversos i això mateix demostra què pot aportar la música a la taula, què aporta a la taula. Amb moltes de les coses que estan passant, encara hem de fer front a l’amor. Encara m’he d’estimar, home. Saps què dic? Per això encara em quedo amb això com una cola”.
Mireu “One Love Reggae Party” els dijous a les 5 de la tarda al KABF-FM 88.3.
